Cançons d'ara
by Montañez
-
Streaming + DownloadIncludes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
Moltes gràcies!
Ajuda'ns a difondre el projecte
twitter.com/jordimontanez
facebook.com/jordimontanez
instagram.com/jordimontanezPurchasable with gift cardname your price
1. |
Mare
03:29
|
|||
|
Cansada d'esperar sempre un demà
no vas viure el present que t'era intangible
pintant les parets.
Migdies asseguda al sofà
esperant el cafè i la merda de sempre,
esvaint-se el temps.
I no, no hi ha esperances.
Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare.
Educada amb la creu sobre del cap
vas témer l'infern, et senties culpable
de no creure en ells.
Vas creure que el pitjor és la soledat;
la por, els turments, la rutina insalvable
et van fer ser una més.
I no, no hi ha miracles.
Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare.
Crescuda enmig de barris marginals,
tocant al Carmel, buscaves un príncep
o un palau al cel.
Mare, pren la cançó, convoca el futur
que dugui el teu nom escrit als seus ulls!
Mare, crido el teu nom, germina la terra.
Mare, som el teu cos, regales la vida.
Mare, sento els teus plors com un himne en l'aire.
Mare de terra i d'amor.
Mare, la primavera tornarà
amb la paraula llibertat.
Mare, sento els teus plors.
|
||||
2. |
Entre les mans
03:50
|
|||
|
Duc els teus cabells que són el filtre d'aquesta terra.
Porto la teva mirada ben amarada a la cançó.
Duc escrita a la sang la rebel·lia d'aquest poble.
Porto el meu fusell fet de paraules i acords.
Canto per tu que no tens veu
ni paraules que alleugerin el teu mal.
Canto pel sol il·limitat
que desperti nostra terra cada nit.
Porto un país entre les mans.
Porto el meu país alliberat,
de nom, Països Catalans.
Porto la nostra història oblidada i silenciada.
Guardo la teva consciència com present, com un tresor.
Porto els teus paisatges fets de rius, mars i muntanyes.
Guardo la teva memòria en els ulls d'aquestes gents.
Canto per tu que no tens veu
ni paraules que alleugerin el teu mal.
Canto pel sol il·limitat
que desperti nostra terra cada nit.
Porto un país entre les mans.
Porto el meu país alliberat,
de nom, Països Catalans.
Porto els teus colors cada concert,
entre totes donem vida al teu batec,
a Xàtiva, al Vallès, a Artà o a Balaguer.
Canto i et dono una cançó
que ens porti a la Safor, que voli al Rosselló,
que doni vida a aquest poble cada nit.
“Mentre el meu amor vigila les cantonades, pinto amb un esprai vermell
en una paret: Visquen els Països Catalans”.
|
||||
3. |
Aquesta por
03:14
|
|||
|
Digue’m amb qui has somiat aquesta nit,
qui t'ha donat l'esma al matí.
Escolta aquesta por que em surt de mi,
calant de gebre l'esperit.
Porto pensant en tu sense sentir
resposta alguna dels teus dits.
Friso per veure el teu cos nuu al llit,
sentir el meu món sobre el teu pit.
I sé del cert que tornaràs però tinc por
per si la distància haurà matat el nostre amor,
o si les ganes de seguir s'hauran quedat en el camí,
si el país esquarterat resistirà l'empit del món.
Sento el vent del sud, porta el teu nom
omplint de versos aquesta cançó.
I vola aquesta veu que em surt avui,
aquesta por que em surt de dins.
I sé del cert que tornaràs però tinc por
per si la distància haurà matat el nostre amor,
o si les ganes de seguir s'hauran quedat en el camí,
si en el país esquarterat resistirem aquesta por.
|
||||
4. |
||||
|
T’estimaré sense paraules,
sense cap coma ni puntuació.
Jo vull sumar-te al meu esbart
dels ocells negres que m’he guanyat.
I vull fer història amb els meus actes tendres
i repetir el mateix esquema als vespres
i així poder-vos dir demà: no he estat bo ni he estat dolent.
Estic en deute amb l’alegria,
amb la veritat, amb l’aventura i el plaer.
Sento una ràbia malaltissa
quan algú em diu allò que he de fer.
Amb els aprofitats jo tinc un repte.
Amb els caps buits omplerts de massa inerta
i tanmateix encara estimo i obro un solc enmig la terra.
Voldria ara fer arribar
el reguitzell de breus paraules
i els sons i els mots fer-los volar
damunt les ànimes a l’alba.
I que esclatin i mosseguin,
i que llurs llavors s’encenguin i que tot sigui millor.
T’estimaré com a un poema
i com als discos voladors.
Tan sols podràs venir a cantar,
perquè no sé fer res millor.
Però recorda que estimo i odio,
que porto un prisma de colors tan vius
i que aniré a somniar tempestes a un país d'etern estiu.
Jo et convido a caminar plegats
malgrat que sempre vulguin perseguir-me.
Jo et convido a caminar plegats
malgrat que sempre vulguin silenciar-me.
|
||||
5. |
Cançó necessària
02:01
|
|||
|
Que cantin, que ballin, que diguin, que no tinguin por.
Aquesta vergonya que portem al cos!
Que es moguin, que pensin, que siguin el batec del món,
una esperança amarada al cor.
I encara ens calen revolucionaris
dels nostres dies, que encenguin la nit,
d'aquests temps nostres que estan morint.
I encara falten revolucionàries
cridant futur, que siguin els pits
nodrint la vida amb el seu present
i el mateix anhel que us cantem avui.
Que es plantin, que lluitin i estimin, que diguin que no,
que trenquin silencis i murs de presons.
Que plorin, sentin i cantin la veu de la gent,
que afrontin tempestes amb la cara al vent.
I encara ens calen revolucionaris
dels nostres dies, que encenguin la nit,
d'aquests temps nostres que estan morint.
I encara falten revolucionàries
cridant futur, que siguin els pits
nodrint la vida amb el seu present
i el mateix anhel que cantaven ahir.
Avui com ahir.
|
||||
6. |
1 d'agost 2015
04:00
|
|||
|
Potser d'aquí a tan sols quatre anys,
tot haurà passat, tot s'haurà acabat.
I qui sap quins camins vindran,
si el temps haurà minvat les ganes de lluitar.
Qui sap què ens depara el futur,
si ens hauran vençut i si restarem muts.
Si tindrem bona salut,
no ens haurem venut, no restarem pas asseguts.
Però per si de cas conserva bé aquesta promesa,
t'esperaré en aquell racó de cel, banyats de blau i de verd.
Amb més arrugues a la pell,
amb un poc més de seny, cansats de perdre el temps;
evocaré el teu cos sencer,
el ball dels teus cabells giravoltats pel vent.
Potser, qui ho sap, t'hauràs casat,
ja t'hauràs afartat del teu antic amant.
O viuràs sola a prop del mar
buscant estrelles cap al tard i ens estarem pensant.
Però per si de cas conserva el gust de jeure al terra.
Recordaré els versos bruts de l'Estellés banyats de blau i de verd.
Potser quan passin quatre anys
tot s'haurà acabat, tot serà llunyà.
I miraràs de sobte el mar
buscant estrelles cap al tard i ens estarem mirant.
|
||||
7. |
Senyor Vicenç
03:47
|
|||
|
Porta un petit ocellet que ha fet amb paper.
A la motxilla un quadern, poemes urgents.
Cerca mirades al tren, somriu als viatgers.
Se'l miren tots estranyats, deu ser boig de valent.
Avui no s'ha afaitat, que n'és d'inconscient!
No deu ser espavilat, barca nova i bon vent!
No té diners, no agrada a la gent.
A les butxaques no porta res més:
una moneda, un somriure i el cor obert.
Diu que és un inventor d'aquells importants
però no ha patentat el seu nom i l'hi han robat.
Tothom l'ignora al vagó, deu ser un sonat!
Conservo aquí els teus escrits, tan innocents.
Eres un home senzill, alegre i fidel.
Van matar-te un abril, l'enveja és cruel.
No té diners, no agrada a la gent.
A les butxaques no porta res més:
una moneda, un somriure i el cor obert.
No té calés, feliç boig content.
A les butxaques no duia res:
un vell poema i les colometes que feia amb paper.
|
||||
8. |
Quotidiana mort
03:50
|
|||
|
Vindrà la mort com cada nit
al meu costat, dins el meu llit,
a arrabassar-m’ho tot de mi.
Em robarà els meus quaderns,
regirarà tots els papers
i anotarà noms i carrers.
Els meus correus, se'ls mirarà,
al cap de poc se m’emportarà
i tots els records trontollaran.
Interrogat se m'endurà ben lluny de tot
però no, no trobarà res més que foc.
Em cremarà de ràbia el cos
aquesta nostra quotidiana mort.
Vindrà la mort com cada nit
inquisidora amb els seus crits
i els galons marcats al pit.
Destrossarà el meu cervell,
es menjarà els meus pensaments,
intentarà fer-me com ells.
Als meus veïns, els comprarà,
tot el carrer em delatarà,
l'informatiu em jutjarà.
Interrogat se m'endurà ben lluny de tot
però no, no trobarà res més que foc.
Em cremarà de ràbia el cos
aquesta nostra quotidiana mort.
No, no ha perdonat mai aquesta set de llibertat.
No deixa estimar aquest anhel de llibertat.
|
||||
9. |
Com podria
04:31
|
|||
|
M'agradaria poder-te escriure sense por,
no sentir tan malgastat aquest moment,
lluny la injustícia i l'horror
dels cossos plens de mort.
Voldria cantar a l'amor lliure,
als teus llavis i ulls,
al teu somriure de regal i futur.
M'agradaria fer-te una cançó d'amor
per perpetuar-te a la memòria,
i com podria
si un tel de ràbia em té coberta la mirada,
les mans, la veu, la guitarra.
M'agradaria poder-te escriure sense por,
poder esborrar la imatge de la sang,
del plor de la impotència,
del nen sense llar ni flors.
Voldria cantar i així perviure
el son als teus cabells
però és que som tan i tan iradament vells.
M'agradaria fer-te una cançó d'amor
per perpetuar-te a la memòria,
i com podria
si un tel de ràbia em té coberta la mirada,
les mans, la veu, la guitarra.
|
||||
10. |
Vindicarem la nit
03:31
|
|||
|
Amb totes dues mans alçades a la lluna,
obrim una finestra en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA,
llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
|
||||
11. |
Nou conveni laboral
02:13
|
|||
|
Per tal de poder garantir l'ordre just de les coses,
és a dir, que els rics siguem rics i els pobres sigueu pobres,
a partir d'avui i fins a nou avís,
queden prohibides les vacances
però es permet un descans de cinc minuts diaris.
Queda prohibit respirar,
per tal de no confondre-ho amb sospirs d'enuig.
Queda prohibit el somriure,
per no ser confós amb el riure de conspiració malèfica.
Queda prohibit mirar una dona,
que la distracció és improductiva.
Queda prohibit, sobra dir-ho, anar al lavabo sense avisar,
per tal de no incitar la iniciativa personal.
La llibertat també resta prohibida
per no promoure el desordre i el caos.
El salari quedarà retallat,
hem d'ajustar-nos el cinturó,
però queda prohibit, en aquest cas,
queixar-se pel cotxe de l'encarregat.
Les dietes seran reduïdes,
un poc d'arròs i un poc de pa,
i els dissabtes vi del barat,
que l'alcohol us ajudi a oblidar.
Finalment, queda prohibit dormir
perquè ineludiblement precedeix els somnis
i no estem per a fer volar coloms.
Entre tots -i totes- ens salvareu de la crisi.
Moltes gràcies de bestreta
i disculpin les molèsties.
|
||||
about
Cançons d'ara és el segon treball discogràfic de Jordi Montañez
credits
released May 31, 2013
Composició i producció executiva: Jordi Montañez
Arranjaments i producció musical: Pau Romero
Masterització: Ferran Conangla
Pau Romero: Guitarra acústica, elèctrica, clàssica, weissenborn, cavaquinho, bouzouki, ukelele, acordió i instruments de joguina
Dídak Fernández: bateria i percussió
Climent Lanaspa: baix elèctric trastes i fretless
JJ Caro: teclats, piano i melòdica
Jordi Montañez: veus i segones veus
Composició i producció executiva: Jordi Montañez
Arranjaments i producció musical: Pau Romero
Masterització: Ferran Conangla
Pau Romero: Guitarra acústica, elèctrica, clàssica, weissenborn, cavaquinho, bouzouki, ukelele, acordió i instruments de joguina
Dídak Fernández: bateria i percussió
Climent Lanaspa: baix elèctric trastes i fretless
JJ Caro: teclats, piano i melòdica
Jordi Montañez: veus i segones veus
license
all rights reserved
tags
about
Montañez Barcelona, Spain
Singer-songwriter from Barcelona
discography
-
Oct 2023 -
Sep 2022 -
Feb 2020 -
Sep 2017 -
Apr 2015 -
May 2013 -
Apr 2011
contact / help
If you like Montañez, you may also like:
-
New York duo showcase an enigmatic blend of math rock guitars, pop-punk sing-a-longs, emo confessionals, and even rave-ready synths.
go to album -
A delicate and ethereal album, gracefully blending dreamy melodies with hushed guitar & introspective lyrics.
go to album -
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album -
Danielle Durack's emotional music is both gentle and steely, moving from intimate bedroom pop to powerful rock in the blink of an eye.
go to album -
Ex-Summer Twin Justine Brown blends twee, bubblegum, and ye-yé on this finely recorded second outing as Easy Love.
go to album -
featured on Bandcamp Radio Mar 28, 2017
go to album -
featured on Bandcamp Radio Jul 30, 2013
go to album
