1. |
Praga
03:38
|
|||
Quedarà congelat aquest estiu
en la memòria d’aquests anys,
el mapa obert del nostre cos.
Quedarà el record d’aquest país
i enamorar-nos cada nit
perdent el bus de Terezín.
Hem encès el foc de les ciutats que hem caminat.
Hem sentit de cop l’eternitat als nostres llavis
i ara tot té gust de tu,
tot fa olor de tu.
Quedaran les espurnes cap al tard
fent pampallugues sobre el riu
com testimonis de l’amor.
Quedaran gravats aquests instants,
fotografies d’un agost
al mapa obert del nostre cos.
Hem encès el foc de les ciutats que hem caminat.
Hem sentit de cop l’eternitat als nostres llavis
i ara tot té gust de tu,
tot fa olor de tu.
|
||||
2. |
||||
Vas arribar
com una tempesta,
com un temporal,
com un mar rebel que tot ho fa net.
Com les revolucions,
tan imprevisibles
i desitjades
des del més profund de tot el meu anhel.
I esclata tan intensament,
tan nosaltres, tan ingovernable.
I tot és tan senzill, és tan salvatge.
Fem que aquest dia
no sigui un dia més.
És el primer cop
de la nostra vida, de tot el que vindrà.
Tot, tot és tan nou,
que joves que som,
encara no hem nascut,
tot per descobrir, tot per compartir.
I esclata tan intensament,
tan nosaltres, tan ingovernable.
I tot és tan senzill, és tan salvatge
com néixer i morir, tot al mateix temps.
I esclata tan intensament,
tan nosaltres, tan ingovernable.
I tot és tan senzill, és tan salvatge
com néixer i morir, tot al mateix temps.
|
||||
3. |
Tot aquest silenci
04:01
|
|||
Sento un silenci que em mata,
m’arrenca, em despulla, violent.
Buida les cambres més plenes,
em glaça, em colpeix, inclement.
És un silenci salvatge.
Salveu-me d’aquest fred etern!
I fer callar aquest silenci culpable que m’embafa de por i de rancor.
I trencar aquest silenci culpable que avança i inunda els racons.
I cridar!
Que l’aire proposi paraules
que abracin i ericin la pell.
Que arribin a tots els abismes,
que els ompli. Ja no callo més!
I fer callar aquest silenci culpable que m’embafa de por i de rancor.
I trencar aquest silenci culpable que avança i inunda els racons.
I cridar!
|
||||
4. |
Minsk
03:33
|
|||
Han sortit a passejar tots els fantasmes,
tots els monstres, tots els quilòmetres
que em separen de tu.
El concert ha anat prou bé, però entre la gent
planava el silenci del teu rostre
imprimint-se en els meus ulls.
Aquesta nit no em vull sentir un estrany,
tan lluny de tot el que m'estimo.
I mai no ha estat tan de nit.
Vine amb mi,
no vull anar-me'n a dormir tan sol.
M'embogeix aquesta boira
i la llum somorta del carrer.
Soc aquí, plorant d'enyor a Minsk.
De tornada a l'hotel he escoltat a Silvio,
la boira amaga la gran plaça
de la Victòria que han perdut.
He vist reflectit al riu Svislach
el sol i el blau d'aquell estiu
que ara sembla tan lluny.
Aquesta nit no em vull sentir un estrany,
tan lluny de tot el que m'estimo.
I mai no ha estat tan de nit.
Vine amb mi,
no vull anar-me'n a dormir tan sol.
M'embogeix aquesta boira
i la llum somorta del carrer.
Soc aquí, plorant d'enyor a Minsk.
Vine amb mi, cremarem aquest hivern,
vindrà el matí i s'endurà la boira,
vessaran de llum tots els carrers.
Soc aquí, cantant tot sol a Minsk.
|
||||
5. |
La ciutat i la casa
05:04
|
|||
Et fascinen totes les meravelles
d’un món que se t’escapa i que ansies.
Hi ha tant de món per conjugar,
i nosaltres aquí ofegats.
No, no trobes el teu lloc
a la penombra d’una altra llum.
Si tot el que et queda s’està consumint,
pren el camí que et porti més lluny.
Deixaré les finestres i les portes de casa meva
per sempre més obertes.
Tot és ara, és el que vius,
i també som fills d’aquest absurd
que governa les nostres lleis,
el nostre món, el nostre temps.
Fugir, fugir de tu i de tot,
d’aquest terrible buit que ens circumval•la.
Gaudeix del camí que ara has triat,
aquí t’espero com cada dia.
Deixaré les finestres i les portes de casa meva
per sempre més obertes
a la vida.
|
||||
6. |
Sol d'hivern
03:30
|
|||
Sé que mai no entendràs què ha passat.
No sabràs si el viatge que fa
l’apropa o l’allunya de tu,
però ningú que se’n va no ha tornat.
Som només espurnes de vida en el temps.
Guarda bé abraçades, petons i moments.
És tan dur acceptar el que vindrà,
les respostes que hauràs d’inventar.
Històries que no sap ningú,
i el rellotge implacable dels anys.
Som només espurnes de vida en el temps.
Guarda bé abraçades, petons i moments.
|
||||
7. |
Són ells
04:07
|
|||
Són ells, que no els sents cantar?
Cançons que sonen de molt lluny,
les veus que no em deixen estimar.
Mirades que no tenen vida als ulls.
Digueu què voleu de mi,
jo ja us vaig demanar perdó.
I crec que moro una altra nit.
Fa temps que no em deixen dormir,
pacients esperen el moment
i canten només quan estic sol.
Com la nit, tornen quan és fosc.
M’abracen, em gelen, em maten
mortificant-me fins que neix el matí.
I crec que moro una altra nit.
|
||||
8. |
Octubre
03:47
|
|||
L’aire es desploma al carrer,
avui ens inquieta la calma.
Sabem que ha arribat el moment,
el cel s’ha obert en canal.
L’aiguat és a punt d’arribar
i és ànsia de vida i de mar.
El riu trencarà el setge.
La història per estrenar.
La pluja comença la dansa,
espectacle de fúria i de llamps.
Que s’emporti aquest buit per sempre,
que s’inundi tot al seu pas.
Plou sobre aquesta ciutat,
plou com no ho ha fet mai,
plou amb la ràbia dels anys.
Mullarà per sempre el demà.
Porto un nou món en el cor
que estimo i que guardo en secret.
És possible, és real, existeix
i sé que tu també el sents.
Ho noto perquè et miro als ulls
i hi veig la nostra consigna,
la febre en la teva mirada,
la set de tempesta imminent.
La pluja comença la dansa,
espectacle de fúria i de llamps.
Que s’emporti aquest buit per sempre,
que s’inundi tot al seu pas.
Plou sobre aquesta ciutat,
plou com no ho ha fet mai,
plou amb la ràbia dels anys.
Mullarà per sempre el demà.
|
||||
9. |
Instantània
03:42
|
|||
Fa dies que veig,
des de la finestra,
un petit ocellet
que volta i que balla.
Vull veure’l de prop
i tocar-li les ales.
Vull veure’l de prop
i tocar-li les ales.
Però ell se’n va,
se’n va volant.
Salta juganer
i em mira a la cara.
I crec que ens ens entenem
en un vell llenguatge.
Vull veure’l de prop
i tocar-li les ales.
Però ell se’n va,
se’n va volant.
Però ell se’n va,
se’n va volant.
No puc immortalitzar
la bellesa d’un instant.
No en soc capaç, no ho serem mai.
No en soc capaç, no ho serem mai.
Però ell se’n va,
se’n va volant.
Volant.
Però ell se’n va,
se’n va volant.
Volant.
|
||||
10. |
Budapest
03:26
|
|||
No fa fred a Arany János
a tocar d’un mes d’abril.
Som un foc incandescent
inflamant Margit híd,
somiem amb el Danubi encès
incendiant tot l’infinit.
Pugem a un tramvia groc
bevent a glops de Tokaji.
Canvi de guàrdia al Parlament,
la vida està tot just aquí,
a les ruïnes de Szimpla Kert,
memòria ardent de tu i de mi.
Entre la decadència, entre la majestuositat,
entre el futur i el passat,
a un present etern estem encadenats.
No escanyarem el nostre amor
al pont de Széchenyi
segellant-lo amb un candau,
ni invocarem Sant Valentí
creuant Deák Ferenc tér,
abraçant-nos en la nit.
Aquest pont pertorbador
en sortir de Ferihegy:
quin contrast amb els palaus,
la burgesia i els seus fills!
Temples de la modernitat
que ara es besen amb l’oblit.
Entre la decadència, entre la majestuositat,
entre el futur i el passat
a un present etern estem encadenats.
|
||||
11. |
Al final d'aquest viatge
03:50
|
|||
Giro el meu cor a la memòria,
a l’altra vora del riu.
He vist llum entre la fosca,
potser miratges del passat.
Avui la nit es fa impossible:
la lluna plena, aquest foc.
En els ulls d’aquestes vides,
el vidre fràgil de l’amor.
De l’amor o de la mort.
I tant de mort que no sabrà
de la seva sobtada mort.
Un sol moment d’incandescència
paguem el preu en l’eternitat.
No hi ha espai en la consciència
per comprendre l’irreal.
Som viatgers de l’esperança,
guerrillers en soledat.
I sé que mata la nostàlgia,
no la vellesa ni la mort.
Ni la mort, ni l’amor.
I tant de mort que no sabrà
de la seva sobtada mort.
I tanta mort al meu voltant,
i entre els cossos els teus ulls
que s’abracen a la vida,
al combat per l’impossible.
Que de possibles n’estic fart.
I aquests ulls, la immortalitat.
|
Montañez Barcelona, Spain
Singer-songwriter from Barcelona
Streaming and Download help
If you like Montañez, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp