We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.
Botiga Fotos Image Map Twitter Música Facebook Kit de premsa + info Agenda Contractació/contacte Vídeos

Minsk · Praga · Budapest

by Montañez

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

    Moltes gràcies per ajudar-nos!

    Pots comentar què t'ha semblat el disc etiquetant-nos a les nostres xarxes:

    INSTAGRAM @jordimontanez
    TWITTER @montanezmusic
    FACEBOOK @montanezmusic
    Purchasable with gift card

      €8.99 EUR  or more

     

1.
Praga 03:38
Quedarà congelat aquest estiu en la memòria d’aquests anys, el mapa obert del nostre cos. Quedarà el record d’aquest país i enamorar-nos cada nit perdent el bus de Terezín. Hem encès el foc de les ciutats que hem caminat. Hem sentit de cop l’eternitat als nostres llavis i ara tot té gust de tu, tot fa olor de tu. Quedaran les espurnes cap al tard fent pampallugues sobre el riu com testimonis de l’amor. Quedaran gravats aquests instants, fotografies d’un agost al mapa obert del nostre cos. Hem encès el foc de les ciutats que hem caminat. Hem sentit de cop l’eternitat als nostres llavis i ara tot té gust de tu, tot fa olor de tu.
2.
Vas arribar com una tempesta, com un temporal, com un mar rebel que tot ho fa net. Com les revolucions, tan imprevisibles i desitjades des del més profund de tot el meu anhel. I esclata tan intensament, tan nosaltres, tan ingovernable. I tot és tan senzill, és tan salvatge. Fem que aquest dia no sigui un dia més. És el primer cop de la nostra vida, de tot el que vindrà. Tot, tot és tan nou, que joves que som, encara no hem nascut, tot per descobrir, tot per compartir. I esclata tan intensament, tan nosaltres, tan ingovernable. I tot és tan senzill, és tan salvatge com néixer i morir, tot al mateix temps. I esclata tan intensament, tan nosaltres, tan ingovernable. I tot és tan senzill, és tan salvatge com néixer i morir, tot al mateix temps.
3.
Sento un silenci que em mata, m’arrenca, em despulla, violent. Buida les cambres més plenes, em glaça, em colpeix, inclement. És un silenci salvatge. Salveu-me d’aquest fred etern! I fer callar aquest silenci culpable que m’embafa de por i de rancor. I trencar aquest silenci culpable que avança i inunda els racons. I cridar! Que l’aire proposi paraules que abracin i ericin la pell. Que arribin a tots els abismes, que els ompli. Ja no callo més! I fer callar aquest silenci culpable que m’embafa de por i de rancor. I trencar aquest silenci culpable que avança i inunda els racons. I cridar!
4.
Minsk 03:33
Han sortit a passejar tots els fantasmes, tots els monstres, tots els quilòmetres que em separen de tu. El concert ha anat prou bé, però entre la gent planava el silenci del teu rostre imprimint-se en els meus ulls. Aquesta nit no em vull sentir un estrany, tan lluny de tot el que m'estimo. I mai no ha estat tan de nit. Vine amb mi, no vull anar-me'n a dormir tan sol. M'embogeix aquesta boira i la llum somorta del carrer. Soc aquí, plorant d'enyor a Minsk. De tornada a l'hotel he escoltat a Silvio, la boira amaga la gran plaça de la Victòria que han perdut. He vist reflectit al riu Svislach el sol i el blau d'aquell estiu que ara sembla tan lluny. Aquesta nit no em vull sentir un estrany, tan lluny de tot el que m'estimo. I mai no ha estat tan de nit. Vine amb mi, no vull anar-me'n a dormir tan sol. M'embogeix aquesta boira i la llum somorta del carrer. Soc aquí, plorant d'enyor a Minsk. Vine amb mi, cremarem aquest hivern, vindrà el matí i s'endurà la boira, vessaran de llum tots els carrers. Soc aquí, cantant tot sol a Minsk.
5.
Et fascinen totes les meravelles d’un món que se t’escapa i que ansies. Hi ha tant de món per conjugar, i nosaltres aquí ofegats. No, no trobes el teu lloc a la penombra d’una altra llum. Si tot el que et queda s’està consumint, pren el camí que et porti més lluny. Deixaré les finestres i les portes de casa meva per sempre més obertes. Tot és ara, és el que vius, i també som fills d’aquest absurd que governa les nostres lleis, el nostre món, el nostre temps. Fugir, fugir de tu i de tot, d’aquest terrible buit que ens circumval•la. Gaudeix del camí que ara has triat, aquí t’espero com cada dia. Deixaré les finestres i les portes de casa meva per sempre més obertes a la vida.
6.
Sol d'hivern 03:30
Sé que mai no entendràs què ha passat. No sabràs si el viatge que fa l’apropa o l’allunya de tu, però ningú que se’n va no ha tornat. Som només espurnes de vida en el temps. Guarda bé abraçades, petons i moments. És tan dur acceptar el que vindrà, les respostes que hauràs d’inventar. Històries que no sap ningú, i el rellotge implacable dels anys. Som només espurnes de vida en el temps. Guarda bé abraçades, petons i moments.
7.
Són ells 04:07
Són ells, que no els sents cantar? Cançons que sonen de molt lluny, les veus que no em deixen estimar. Mirades que no tenen vida als ulls. Digueu què voleu de mi, jo ja us vaig demanar perdó. I crec que moro una altra nit. Fa temps que no em deixen dormir, pacients esperen el moment i canten només quan estic sol. Com la nit, tornen quan és fosc. M’abracen, em gelen, em maten mortificant-me fins que neix el matí. I crec que moro una altra nit.
8.
Octubre 03:47
L’aire es desploma al carrer, avui ens inquieta la calma. Sabem que ha arribat el moment, el cel s’ha obert en canal. L’aiguat és a punt d’arribar i és ànsia de vida i de mar. El riu trencarà el setge. La història per estrenar. La pluja comença la dansa, espectacle de fúria i de llamps. Que s’emporti aquest buit per sempre, que s’inundi tot al seu pas. Plou sobre aquesta ciutat, plou com no ho ha fet mai, plou amb la ràbia dels anys. Mullarà per sempre el demà. Porto un nou món en el cor que estimo i que guardo en secret. És possible, és real, existeix i sé que tu també el sents. Ho noto perquè et miro als ulls i hi veig la nostra consigna, la febre en la teva mirada, la set de tempesta imminent. La pluja comença la dansa, espectacle de fúria i de llamps. Que s’emporti aquest buit per sempre, que s’inundi tot al seu pas. Plou sobre aquesta ciutat, plou com no ho ha fet mai, plou amb la ràbia dels anys. Mullarà per sempre el demà.
9.
Instantània 03:42
Fa dies que veig, des de la finestra, un petit ocellet que volta i que balla. Vull veure’l de prop i tocar-li les ales. Vull veure’l de prop i tocar-li les ales. Però ell se’n va, se’n va volant. Salta juganer i em mira a la cara. I crec que ens ens entenem en un vell llenguatge. Vull veure’l de prop i tocar-li les ales. Però ell se’n va, se’n va volant. Però ell se’n va, se’n va volant. No puc immortalitzar la bellesa d’un instant. No en soc capaç, no ho serem mai. No en soc capaç, no ho serem mai. Però ell se’n va, se’n va volant. Volant. Però ell se’n va, se’n va volant. Volant.
10.
Budapest 03:26
No fa fred a Arany János a tocar d’un mes d’abril. Som un foc incandescent inflamant Margit híd, somiem amb el Danubi encès incendiant tot l’infinit. Pugem a un tramvia groc bevent a glops de Tokaji. Canvi de guàrdia al Parlament, la vida està tot just aquí, a les ruïnes de Szimpla Kert, memòria ardent de tu i de mi. Entre la decadència, entre la majestuositat, entre el futur i el passat, a un present etern estem encadenats. No escanyarem el nostre amor al pont de Széchenyi segellant-lo amb un candau, ni invocarem Sant Valentí creuant Deák Ferenc tér, abraçant-nos en la nit. Aquest pont pertorbador en sortir de Ferihegy: quin contrast amb els palaus, la burgesia i els seus fills! Temples de la modernitat que ara es besen amb l’oblit. Entre la decadència, entre la majestuositat, entre el futur i el passat a un present etern estem encadenats.
11.
Giro el meu cor a la memòria, a l’altra vora del riu. He vist llum entre la fosca, potser miratges del passat. Avui la nit es fa impossible: la lluna plena, aquest foc. En els ulls d’aquestes vides, el vidre fràgil de l’amor. De l’amor o de la mort. I tant de mort que no sabrà de la seva sobtada mort. Un sol moment d’incandescència paguem el preu en l’eternitat. No hi ha espai en la consciència per comprendre l’irreal. Som viatgers de l’esperança, guerrillers en soledat. I sé que mata la nostàlgia, no la vellesa ni la mort. Ni la mort, ni l’amor. I tant de mort que no sabrà de la seva sobtada mort. I tanta mort al meu voltant, i entre els cossos els teus ulls que s’abracen a la vida, al combat per l’impossible. Que de possibles n’estic fart. I aquests ulls, la immortalitat.

about

Minsk · Praga · Budapest és el nou àlbum de Montañez

credits

released February 21, 2020

Lletra i música: Jordi Montañez
Producció i arranjaments: Pau Romero

(P) & (C) 2020 Jordi Montañez | Satélite K

Pau Romero Maestre: guitarres elèctriques, guitarres acústiques, teclats i segones veus
Victor Garcia: bateria
Climent Lanaspa: baix elèctric
Cesc Martorell: contrabaix
JJ Caro: teclats i piano
David Folch: trompa
Jordi Montañez: veu i segones veus

license

all rights reserved

tags

about

Montañez Barcelona, Spain

Singer-songwriter from Barcelona

shows

contact / help

Contact Montañez

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Montañez, you may also like: