1. |
Rostoll
03:13
|
|||
Ran de gravera, sóc
sota l’estiu que aflama,
aquell aspre rostoll
que espera la llaurada,
o un foc devastador
que el redueixi a cendra,
que el redueixi a cendra,
que el redueixi a cendra,
o tal volta el trepig
de cent ramats d’ovelles,
de cent ramats d’ovelles,
o els udols dels ferits
quan era camp de guerra…
O potser res de res
en soledat espero;
al capdavall només
el vent, la neu, la boira.
|
||||
2. |
Fou ella
03:42
|
|||
T’he ensenyat un retrat:
“la mare”
has dit després d’una ullada.
Com sabria jo si dintre teu
s’ha commogut quelcom?
Fa deu anys que la perdérem.
“Pare, ja estem sols!”
ja estem sols
Aquells mots foren dictats
per un àngel recòndit.
No sé si avui
una onada de goig
t’estremeix al toc d’una mà o d’un llençol
que te la torni viva.
que te la torni viva.
No sabràs mai que fou ella
qui et rescatà de la foscor,
del pur instint,
qui et guià la mirada,
la mirada
inicialment erràtica, cap als colors,
qui et desvetllà els sentits,
et feu cantar i riure
i et dugué de la mà
de la mà a l’ample món.
a l’ample món.
No sé si avui
una onada de goig
t’estremeix al toc d’una mà o d’un llençol
que te la torni viva.
que te la torni viva.
El pare t’agafà
quan ja eres a punt
de jugar al bàsquet i al ping-pong,
i et feu dibuixos
i túnels per al tren,
i s’inventava contes per a tu, com avui,
i s’inventava contes per a tu, com avui,
que tots dos som vells, com avui,
i s’inventava contes per a tu, com avui,
que tots dos som vells, com avui,
que tots dos som vells.
|
||||
3. |
Ric del que he donat
03:12
|
|||
Mai no m’havia passat,
abans:
girar els ulls entorn
i constatar
que termes,
objectes i persones
no tenen cap sentit
si no els fas teus.
Jo
Jo mateix
m’he anorreat
per esdevenir
quelcom teu
quelcom teu
i diluir-m’hi
per formar un sol corrent.
Altre esment no tinc sinó tu, que has envaït
tot els paisatges possibles.
I malgrat el desposseïment
em sento ple, em sento ric,
ric del que t’he donat.
|
||||
4. |
Optar
02:28
|
|||
Ans que l’alba decreti l’armistici
entre el son i l’esparpillament,
s’obre un debat al regne de la ment
on s’enfronten ofici i benefici.
L’ofici fora mantenir el repte
de guerrejar a mort pels ideals;
el benefici, replegar els tendals
i no entrar en lliça sota cap concepte.
Per fi s’imposarà un terme mig
entre el guerrer i el feble que deserta;
sempre més quedarà una porta oberta
a l’afront, la vergonya i el trepig.
|
Montañez Barcelona, Spain
Singer-songwriter from Barcelona
Streaming and Download help
If you like Montañez, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp